El Nadal més trist

Aquest Nadal ha estat diferent dels altres. Ja us havia explicat una estranya sensació, de sentir-me cada cop més rebutjat en terres catalanes. D’altres anys la cosa ja s’havia escampat, però mai tan com enguany s’han acomplert uns pronòstics nefastos.

Ja avisava que després de tan despreci a la meva persona em repensava tornar a venir per aquí. Doncs bé, passat el 25 de desembre, el dia de la meva teòrica màxima esplendor, la tragèdia ha estat un fet.

A moltes llars catalanes no m’han deixat entrar o bé m’han substituït per una figura com el tió. Els nens ja no volen saber res de mi... i cada cop em sento més estrany.

També estic enfadat. Molt enfadat. Al bar l'Envelat d'Igualada el dia 25 va tenir lloc un recital rumbero on es va poder sentir La Rumba del Pare Noel, una rumba en contra la meva figura... Fan mofa de la meva persona, donen a conèixer la meva afició a la cassalla i es burlen dels meus limitats atributs físics, entre d'altres coses... A continuació us adjunto la lletra perquè la jutgeu vosaltres mateixos.

Ja veig que no sóc ben rebut entre els catalans. Segurament aquest haurà estat el darrer Nadal entre vosaltres. M’estimo més anar a viles i països on encara tinc bona reputació. Me’n vaig, potser per no tornar...

Que no et prengui el pèl, el Pare Noel
I és que a Igualada és com una plaga per tot arreu.
Fora del balcó! És un impostor!
Per les nostres festes el que volem veure és el tió

Un tio barbut, gras petit i brut, arriba a l’escola
Ningú l’ha cridat, és l’home del sac, de la coca-cola
Té cara de vell, i el nas vermell, perquè es fot cassalla
És un indecent, espanta a la gent i a la canalla

Li diuen Noel, és un paio cruel, que ve de Lapònia
Ve cada Nadal, a fotre’ns el pal, amb la parsimònia
Per ell lo ideal, en plan comercial, vol que facis gasto
Ell vol que llencem, tot el que guanyem, en qualsevol trasto

Que no et prengui el pèl, el Pare Noel...

Un símbol dels rics, i de nens bonics i de casa bona
No és la tradició és globalització, d’aquesta icona
En veus pel carrer, pels xinus també entra arreu d’estranquis,
I ja n’estic tip, d’aquest malparit putu invent dels ianquis

La nostra il•lusió, fer cagar el tió i cantar nadales
Veure els Pastorets, i pels més xiquets, anar a la calvalcada
Cava o xampany, turró d’Alacant, caganer al racó
I sigues rebel, al pare noel, fot-li amb el bastó

Que no et prengui el pèl, el Pare Noel...

En breu alguna foto de la festa.