Quina paradoxa!! Jo que vinc a portar l’alegria als nens i nenes d’arreu per aquestes dates, cada dia em sento més sol i més trist. Hi ha gent que encara em penja del balcó... però alguns ho fan del revés. Altres destapen la meva vida sexual, d’altres envien felicitacions nadalenques en què es mofen de mi... i a més, d’altres estan entestats en reivindicar la figura del tió, tot fent tallers i vídeos promocionals. I aquest de lo Consueta no para de fer-me la punyeta...
Aquesta gent ja m’està tocant els nassos. Els del “Cagum el Pare Noel” no paren de desprestigiar-me i han muntat una sèrie de tallers perquè els nens venerin les figures avorrides del tio o dels reis enlloc de la meva personalitat global. Quins pagesos estan fets!! A Catalunya Ràdio també parlen de la meva desgràcia, i fins i tot el bloc de Lo Consueta ha organitzat una campanya contra la meva figura, en què dia a dia van apareixent il·lustracions denigrants cap a la meva persona. Em sembla que això no té aturador...
Altra vegada ja s’han posat en marxa diferents accions de desprestigi cap a la meva figura. Una de les més sonades l’ha fet un grup de rumba (terratombats?), que han captat unes imatges meves a la rambla de Barcelona, on es veuen les meves peripècies. La veritat és que no acabo d’entendre el què em passa per voler ajudar a la gent... tan mala persona sóc? No ho sé, en tot cas us deixo el vídeo perquè el jutgeu vosaltres mateixos...
Un any més ja s’ensumen les festes nadalenques, i em disposo altra vegada a fotre el nas a les llars catalanes. Aviam si aquests catalans entenen d’una vegada que amb les suades i carrinclones tradicions dels reis, el caganer, els pastorets i, especialment, el tió, no es pot anar enlloc.
Quin Nadal que ens espera!! Com sempre alguns energúmens intentaran boicotejar la meva presència als Països Catalans, però enguany vinc disposat a donar canya. Sense anar més lluny, són molts els que estan proclamant mentides sobre la meva persona, especialment via Facebook, però ja n’anirem parlant...
En aquesta foto podeu veure la meva arribada a Barcelona després d’un viatge molt llag i atrafegat. Amb tant de moviment em va agafar gana i vaig aprofitar per anar al meu establiment preferit. Em sento privilegiat de poder gaudir d’autèntic fast food americà per aquestes contrades, és l’únic que m’entra (ves a saber que et donen aquests catalans). Sort que d’aquí poc també podré gaudir-ne a Igualada.
Aquest Nadal ha estat diferent dels altres. Ja us havia explicat una estranya sensació, de sentir-me cada cop més rebutjat en terres catalanes. D’altres anys la cosa ja s’havia escampat, però mai tan com enguany s’han acomplert uns pronòstics nefastos.
Ja avisava que després de tan despreci a la meva persona em repensava tornar a venir per aquí. Doncs bé, passat el 25 de desembre, el dia de la meva teòrica màxima esplendor, la tragèdia ha estat un fet.
A moltes llars catalanes no m’han deixat entrar o bé m’han substituït per una figura com el tió. Els nens ja no volen saber res de mi... i cada cop em sento més estrany.
També estic enfadat. Molt enfadat. Al bar l'Envelat d'Igualada el dia 25 va tenir lloc un recital rumbero on es va poder sentir La Rumba del Pare Noel, una rumba en contra la meva figura... Fan mofa de la meva persona, donen a conèixer la meva afició a la cassalla i es burlen dels meus limitats atributs físics, entre d'altres coses... A continuació us adjunto la lletra perquè la jutgeu vosaltres mateixos.
Ja veig que no sóc ben rebut entre els catalans. Segurament aquest haurà estat el darrer Nadal entre vosaltres. M’estimo més anar a viles i països on encara tinc bona reputació. Me’n vaig, potser per no tornar...
Ja falta molt poc pel meu dia preferit. Normalment en aquesta data es culminen els meus intents de colar-me a totes les cases, a les celebracions particulars, als àpats familiars, als balcons, als centres comercials, a les escoles, a la televisió, als anuncis...
Enguany, però, arribo a la cita una mica cansat. Mireu si no aquest anunci on rebo per totes bandes. Veure video.
Les diferents campanyes que han fet contra mi, el fet que cada vegada hi hagi més gent que es plantegi defensar les pròpies tradicions enlloc de la meva figura universal. Precisament aquest cap de setmana es multipliquen arreu els cagations populars, i la campanya “Cagum el pare Noël” (enllaÇ!!!!) arriba al seu punt culminant.
Fins i tot el dia 25 a Igualada celebren una festa en contra la meva persona. Diuen “Que no et prengui el pèl el pare Noël” i presentaran una rumba en contra meu... a més de fer apologia de la figura del tió, i cantar nadales on em criticaran durament. Caram, n’hi ha que no paren ni un moment...
Estic trist. Molt trist. Crec que us demanaré que em torneu cap a casa... i que us quedeu amb la figura del tió, si així ho voleu. Però no puc tirar la tovallola encara, aviam com passo el dia de Nadal...
A mida que passen els dies, em sento més i més rebutjat. Si us fixeu en l’enquesta del meu bloc, hi ha una majoria absolutísima contrària a la meva presència i favorable al cutre del tió. Però que passa? Que als catalans ja no els agrado? Perquè deu ser que prefereixen una soca buida a un paio trempat i universal com jo?
Bé jo crec que això és degut a la gent que es dedica a malparlar de mi. És per això que us deixo més mostres de campanyes de rebuig a la meva persona...
La primera torna a ser un joc on es dediquen a tirar-me el més lluny possible. La veritat és que no sé què els he fet jo perquè em tractin d’aquesta manera... aixafar-los les pròpies tradicions? Bah, home!!
Veure joc
La segona és aquest muntatge, amb tocs una mica “gores”, on directament el tió em vol assassinar. Jo no sé què pensa la gent quan es dedica a fer-me mal d’aquesta manera... bé, de tot plegat ja em faig a la idea que en aquestes terres no sóc gaire benvingut. Potser l’any que ve hauré de repensar-me venir als Països Catalans vist tot això...
![[Que no et prengui el pèl!]](http://2.bp.blogspot.com/_UqyszC54T9o/ST8F10ARibI/AAAAAAAAB3U/eQo83Oq7k5g/s1600/felicitaci%C3%B3.jpg)
