Un any més ja s’ensumen les festes nadalenques, i em disposo altra vegada a fotre el nas a les llars catalanes. Aviam si aquests catalans entenen d’una vegada que amb les suades i carrinclones tradicions dels reis, el caganer, els pastorets i, especialment, el tió, no es pot anar enlloc.
Quin Nadal que ens espera!! Com sempre alguns energúmens intentaran boicotejar la meva presència als Països Catalans, però enguany vinc disposat a donar canya. Sense anar més lluny, són molts els que estan proclamant mentides sobre la meva persona, especialment via Facebook, però ja n’anirem parlant...En aquesta foto podeu veure la meva arribada a Barcelona després d’un viatge molt llag i atrafegat. Amb tant de moviment em va agafar gana i vaig aprofitar per anar al meu establiment preferit. Em sento privilegiat de poder gaudir d’autèntic fast food americà per aquestes contrades, és l’únic que m’entra (ves a saber que et donen aquests catalans). Sort que d’aquí poc també podré gaudir-ne a Igualada.
divendres, 28 de novembre del 2008
Arriba un altre Nadal i ja sóc aquí
dijous, 27 de desembre del 2007
El Nadal més trist
Aquest Nadal ha estat diferent dels altres. Ja us havia explicat una estranya sensació, de sentir-me cada cop més rebutjat en terres catalanes. D’altres anys la cosa ja s’havia escampat, però mai tan com enguany s’han acomplert uns pronòstics nefastos.
Ja avisava que després de tan despreci a la meva persona em repensava tornar a venir per aquí. Doncs bé, passat el 25 de desembre, el dia de la meva teòrica màxima esplendor, la tragèdia ha estat un fet.
A moltes llars catalanes no m’han deixat entrar o bé m’han substituït per una figura com el tió. Els nens ja no volen saber res de mi... i cada cop em sento més estrany.
També estic enfadat. Molt enfadat. Al bar l'Envelat d'Igualada el dia 25 va tenir lloc un recital rumbero on es va poder sentir La Rumba del Pare Noel, una rumba en contra la meva figura... Fan mofa de la meva persona, donen a conèixer la meva afició a la cassalla i es burlen dels meus limitats atributs físics, entre d'altres coses... A continuació us adjunto la lletra perquè la jutgeu vosaltres mateixos.
Ja veig que no sóc ben rebut entre els catalans. Segurament aquest haurà estat el darrer Nadal entre vosaltres. M’estimo més anar a viles i països on encara tinc bona reputació. Me’n vaig, potser per no tornar...
I és que a Igualada és com una plaga per tot arreu.
Fora del balcó! És un impostor!
Per les nostres festes el que volem veure és el tió
Un tio barbut, gras petit i brut, arriba a l’escola
Ningú l’ha cridat, és l’home del sac, de la coca-cola
Té cara de vell, i el nas vermell, perquè es fot cassalla
És un indecent, espanta a la gent i a la canalla
Li diuen Noel, és un paio cruel, que ve de Lapònia
Ve cada Nadal, a fotre’ns el pal, amb la parsimònia
Per ell lo ideal, en plan comercial, vol que facis gasto
Ell vol que llencem, tot el que guanyem, en qualsevol trasto
Que no et prengui el pèl, el Pare Noel...
Un símbol dels rics, i de nens bonics i de casa bona
No és la tradició és globalització, d’aquesta icona
En veus pel carrer, pels xinus també entra arreu d’estranquis,
I ja n’estic tip, d’aquest malparit putu invent dels ianquis
La nostra il•lusió, fer cagar el tió i cantar nadales
Veure els Pastorets, i pels més xiquets, anar a la calvalcada
Cava o xampany, turró d’Alacant, caganer al racó
I sigues rebel, al pare noel, fot-li amb el bastó
Que no et prengui el pèl, el Pare Noel...
En breu alguna foto de la festa.
diumenge, 23 de desembre del 2007
Em sembla que me’n vaig
Ja falta molt poc pel meu dia preferit. Normalment en aquesta data es culminen els meus intents de colar-me a totes les cases, a les celebracions particulars, als àpats familiars, als balcons, als centres comercials, a les escoles, a la televisió, als anuncis...
Enguany, però, arribo a la cita una mica cansat. Mireu si no aquest anunci on rebo per totes bandes. Veure video.
Les diferents campanyes que han fet contra mi, el fet que cada vegada hi hagi més gent que es plantegi defensar les pròpies tradicions enlloc de la meva figura universal. Precisament aquest cap de setmana es multipliquen arreu els cagations populars, i la campanya “Cagum el pare Noël” (enllaÇ!!!!) arriba al seu punt culminant.
Fins i tot el dia 25 a Igualada celebren una festa en contra la meva persona. Diuen “Que no et prengui el pèl el pare Noël” i presentaran una rumba en contra meu... a més de fer apologia de la figura del tió, i cantar nadales on em criticaran durament. Caram, n’hi ha que no paren ni un moment...
Estic trist. Molt trist. Crec que us demanaré que em torneu cap a casa... i que us quedeu amb la figura del tió, si així ho voleu. Però no puc tirar la tovallola encara, aviam com passo el dia de Nadal...
dimecres, 19 de desembre del 2007
Cada cop em sento més rebutjat…
A mida que passen els dies, em sento més i més rebutjat. Si us fixeu en l’enquesta del meu bloc, hi ha una majoria absolutísima contrària a la meva presència i favorable al cutre del tió. Però que passa? Que als catalans ja no els agrado? Perquè deu ser que prefereixen una soca buida a un paio trempat i universal com jo?
Bé jo crec que això és degut a la gent que es dedica a malparlar de mi. És per això que us deixo més mostres de campanyes de rebuig a la meva persona...La primera torna a ser un joc on es dediquen a tirar-me el més lluny possible. La veritat és que no sé què els he fet jo perquè em tractin d’aquesta manera... aixafar-los les pròpies tradicions? Bah, home!!
Veure joc
La segona és aquest muntatge, amb tocs una mica “gores”, on directament el tió em vol assassinar. Jo no sé què pensa la gent quan es dedica a fer-me mal d’aquesta manera... bé, de tot plegat ja em faig a la idea que en aquestes terres no sóc gaire benvingut. Potser l’any que ve hauré de repensar-me venir als Països Catalans vist tot això...
Veure muntatge
dilluns, 17 de desembre del 2007
Crítiques a ritme de cançons
A Figueres hi ha un grupet que està combatent la meva presència... a ritme de cançons. Un grup de noies anomenat De Calaix ha enregistrat un CD amb nadales catalanes (quina cosa més carrinclona, podent escoltar les versions nadalenques dels Boney M). En aquest disc, em deixen un regal: una cançó de reivindicació del tió, on critiquen a tort i a dret i, a sobre, jo rebo acusant-me d’impostor.
Veure Lletra

Us en deixo la lletra perquè jutgeu vosaltres mateixos i un vídeo de la presentació del CD on fins i tot s’hi pot veure una manifestació en contra meu. Maleïts aborígens, no n’aprendran mai!!
dijous, 13 de desembre del 2007
Les protestes contra la meva persona s’escampen...
N’hi ha que sembla que aquests dies no tenen feina i es dediquen a organitzar campanyes en contra meu. Aquest any els d’Igualada i tota la colla d’Osona i la Vall del Ges ja han iniciat activitats per marginar-me del seu Nadal.
Els d’Igualada l’any passat van tenir molt de ressó,... enguany tornen a la càrrega amb una campanya per fomentar les tradicions catalanes entre els més petits, amb tallers i xocolotades.
A més es veu que et canvien una figura meva per un tió. Estem arreglats, aviat no seré a cap façana d’aquesta ciutat. Fins i tot l’any passat vaig haver de fer una carta per demanar a la gent que em tornés cap a casa, vist que no els agradava gaire la meva presència.
Carta del Pare Noel
A Vic, Torelló, i altres pobles del voltant es caguen en mi. Amb el títol “Cagum el pare Noël” han engegat un seguit d’activitats per distreure el personal i fer-los oblidar la meva presència. Aquests ja fa anys que batallen contra la meva persona i cada cop la gent de la Catalunya interior em té menys apreci...
Campanya “Cagum el Pare Noel”
A altres llocs que s’han organitzat per amargar-me les festes són a Vilafranca , Figueres , Girona , Ripoll,...
Segur que aquest Nadal sortiran com bolets els grups contraris a la meva presència... ja veurem si tenen èxit! Jo, intentaré posar-los les coses difícils!!
dimarts, 11 de desembre del 2007
I a sobre em ridiculizen
Hi ha gent que no pot aguantar que la meva figura sigui coneguda a tot el món i intenten ridiculitzar-me de manera barroera. Aquí us deixo un joc on m’intenten aniquilar els reis. Vaja, tota una guerra de civilitzacions entre una figura global i universal com jo i una tradició de quatre arreplegats que diuen venir d’Orient. Us en deixo l’enllaç...
Joc contra el pare noel
I per cert, continuant amb els jocs, aquí en teniu un per cagar-vos en els vostres polítics, que vist com estan les coses, mai està de més.
Joc del caganer i els polítics